Ha
passat bastant temps des de la meva darrera actualització al bloc. Quasi bé un
any en el qual hem viscut experiències de tota mena i hem reflexionat sobre
aquells assumptes que més ens preocupen. No ha estat gaire temps però, en tot
cas, sí ha estat el temps suficient per donar lloc a molts successos diferents.
En general, ha estat així i, per a mi, en particular, puc donar testimoni que
ha estat també així.
He
assumit la il·lusió i el repte de poder liderar el futur de Deltebre
com a cap de llista de CIU, prenent el testimoni d’una persona que sempre serà
un referent i una companya de viatge, Imma Juan. He conegut molta gent, uns per
apartar-te i d’altres, molts, per apropar-te. He iniciat un camí molt
interessant, nodrit d’entrebancs, però també amb grans oportunitats per
contribuir al desenvolupament del Baix Ebre com a President del Consell
Comarcal. He finalitzat un cicle en l’àmbit formatiu que, de ben segur, aviat,
tornaré a reprendre. He pogut gaudir de l’escalf i l’ajut de molta gent, ara
amics, que m’estan acompanyant en aquest trajecte personal, des de diferents
àmbits i responsabilitats...
Durant
aquests mesos han passat aquestes i moltes d’altres coses que no podré enunciar
en tan poques línies. Recordo una frase de Josep Martí –Secretari de
Comunicació del Govern de la Generalitat- que se’m va quedar en el transcurs del
discurs que va pronunciar en el marc de la Diada de Catalunya als Reials
Col·legis de Tortosa: “Els miracles només
els fa Déu. I la història demostra que, cada vegada que una societat ha caigut
subjugada a l’encanteri de les promeses del paradís etern, ha acabat caminant
en fila índia cap a l’infern”.
Amb
aquesta frase no em refereixo a ningú en concret tot i que si que em vull referir a
un estil determinat. Un estil de fer política en majúscules, on el sentit comú,
la sinceritat i l’esperit de servei públic imperin per damunt de tota la resta
de possibles atributs. Avui, la política, ha de ser molt més d’allò que està concebut
que realment és. Hem de defugir del populisme i de les falses expectatives per
conduir cap a un camí d’integritat, serietat i responsabilitat. És difícil però
així ha de ser! I, almenys, durant aquests mesos, així he assumit que ho vull continuar
aplicant personalment. Encara que sigui nedar contracorrent i no dir el mateix
que aquell que t’escolta vol sentir, hem de ser honestos amb nosaltres mateixos
i defensar allò que realment creiem perquè només així podrem tirar endavant amb
convenciment.
Amb
aquesta premissa com a rerefons, voldria rellançar aquest bloc com un espai de
confluència d’informació d’una persona que, dedicant-se a la política perquè realment
hi creu, vol sentir-se prop de la ciutadania ja que la política només s’entén
de la mà dels propis ciutadans. Per això, aquest bloc vol esdevenir un espai
d’informació, un espai de reflexió però, sobretot, un espai per al debat de les
idees.
